Coses que no sabies de la carn blanca

Riques en vitamina B12 i amb un alt contingut en proteïnes de bona qualitat, les carns blanques resulten delicioses en qualsevol plat i són estupendes a la dieta de tota la família. Pollastre, gall dindi o conill… Quanta quantitat hem de menjar? Quins talls són més o menys grassos? En què es diferencia de la carn vermella o d’altres carns processades?
Sabem que hi ha carn vermella i carn blanca. L’OMS considera que les de vedella, vaca, bou, bou, cavall, xai, cabra i, també la de porc, són vermelles. Pel que fa a la blanca, és la que procedeix d’aviram, a més de la carn de conill.

En ple debat sobre quin tipus i quanta carn es recomana menjar, es colen les opcions de pollastre, gall dindi o conill. Tres alternatives saludables, fàcils de digerir i molt versàtils a la cuina. Escollir una o altra sempre serà un encert.

Quanta carn blanca es recomana menjar?
Es recomana incloure a la dieta de tota la família un màxim de 2-4 vegades per setmana. La clau rau en la varietat i alternar el consum de gall dindi, pollastre i conill amb el de peix, ous i llegums.

Tipus i talls de carn blanca
La característica nutritiva principal de les carns blanques és la seva baixa aportació en greixos saturats respecte a la resta de carns, però tenint en consideració que hi ha parts més greixoses que altres. I és que l’aportació de greix varia segons el tall que es consumeixi; hi ha peces tenen fins i tot més greix que algunes carns vermelles! Sabies que, entre els talls, els pits i les cuixes o pernilets (part baixa de la pota) són les més magres i les aletes i contracuixes les més greixoses?

Aquí us donem una petita guia dels principals talls d’aquestes carns blanques:

  • Pollastre: en pits filetejats o sencers, filets, ales senceres o partides, cuixes desossades o filetejats (ideals per als petits), delícies, contracuixes, posteriors.
    – Quins. Són les parts com el coll, el fetge, la cresta, etc. Se’ls sol retirar la pell completament i es fan servir per cuinar fons, normalment.
    – Cambres davanteres: pits o ales. S’utilitzen per fregir, rostir, cuinar arrossos, fons…
    – Cambres del darrere. Són les parts inferiors del pollastre, de les més saboroses:
    · Cuixes. Se’ls sol anomenar pernilets. Ideals per cuinar sencers, al forn, saltats, amb arròs…
    · Contracuixes. Estan units a les cuixes, però se solen separar per cuinar.
  • Gall dindi: en filets, filets, medallons, contracuixes. Les cuixes o contracuixes i les ales són les parts més sucoses del gall dindi.
    – Cuixes o pernilets: és la part baixa de la cama, presenta un color més vermellós i la seva carn és més sucosa.
    – Contracuixes: d’aquesta part procedeix el secret de gall dindi, un filet sense pinyol ni pell, ideal per a la planxa o graella, així com la costella de gall dindi natural.
  • Conill: sencer, en costelles, espatlles, lloms, costella. La carn de conill és una de les que menys greix conté i que més proteïnes i vitamines B3, B6 i B12 aporta, cosa que influeix positivament en el creixement i desenvolupament normals dels ossos en els nens.
    – Cuixes: és la part més magra, un mos molt fi, que es troba a la part posterior.
    – Espatlla: és al costat de les costelles i és ideal per cuinar, fregir o per a una barbacoa.
    – Llom: a la part de dalt de les cuixes, és una carn molt tendra.
    – Filets: s’obtenen en desossar el llom. Són porcions petites, fàcils de cuinar.
    – Costella: està abans del llom, no té gaire carn però dóna molt de gust a guisats i arrossos.
    – Cap: té poca carn però afegeix sabor als guisats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *