Nissaga de pagès: dels pesticides a l’ecologia

La família Presas, amb finca a Abrera, ha reinventat l’ofici de pagès per poder preservar-lo

Els Presas han trobat l’equilibri. Procedents de Sant Andreu de la Barca, aquesta família de pagesos porta el camp a la sang des de fa generacions. Ara han descobert en el cultiu ecològic la serenor necessària per poder seguir treballant la terra. I per reinventar-se sense tallar el vincle atàvic amb el seu ofici. Amb diferents matisos, la seva història podria ser la de moltes altres famílies pageses catalanes que han hagut d’aplicar durant els últims anys allò de “reinventar-se o morir”.

mercat-de-pages-del-prat-cal-passanalsEls Presas pare i fill, tots dos es diuen Albert, s’ocupen d’una finca de 12 hectàrees al terme municipal d’Abrera on cultiven fruita, principalment préssecs però també cireres, prunes, peres i productes d’horta.

L’Albert pare treballa la terra des dels 14 anys. La vigília de Nadal en farà 77, però el pas de les dècades no l’ha desviat del que li van inculcar de petit: “La feina és el primer”. Excepte els diumenges, la resta de dies continua llevant-se a primera hora per anar al camp. Assegura que mai ha fet més de vuit dies de vacances. La vocació li va venir donada: el seu progenitor ja era pagès -a casa seva d’anar a la universitat ni se’n parlava- i, amb el seu germà, va continuar el camí del pare. Durant dècades van explotar la finca seguint els criteris de l’agricultura de la segona meitat del XX, uns paràmetres fonamentats en els productes químics.

Per a l’Albert fill la pagesia és una vocació de les que criden molt fort. Però com que la finca no donava per tirar endavant tots els membres de la família, després de formar-se com a tècnic en explotacions agropecuàries a Camp Joliu, va treballar durant uns quants anys a la Seat. Una feina de vuit hores al dia, amb caps de setmana lliures i a l’aixopluc dels capricis meteorològics. Malgrat això, la crida del camp, l’ADN de la pagesia, va acabar revelant-se: no estava satisfet, la fàbrica li pesava com una llosa i quan el seu oncle es va jubilar va veure l’oportunitat de fer-se càrrec amb el seu pare de l’explotació de la finca familiar.

L’any 2000 va ser clau per als Presas: van decidir fer un canvi i passar-se a la producció integrada, que no és altra cosa que seguir pràctiques respectuoses amb el medi ambient i la biodiversitat de la finca. El pas va venir donat per la creació de l’ADV (Agrupació de Defensa Vegetal) del Baix Llobregat, una entitat de la qual l’Albert Presas fill és un dels membres fundadors i que està formada per un grup de pagesos i tècnics que fan un seguiment i assessorament fitosanitari de la terra. “Està molt bé poder comptar amb un assessorament neutral, que no té l’interès de cap marca de productes químics al darrere”, assegura l’Albert fill.

Van seguir amb la producció integrada fins al 2007. Aleshores van decidir fer el salt al cultiu ecològic. La resolució no va ser presa només per una qüestió de supervivència en el sector -la demanda de viandes ecològiques anava en augment i suposava un sucós incentiu-, sinó també per optimitzar recursos i incrementar la qualitat de les collites. “Calia anar un pas més enllà. Però per aconseguir els certificats de cultiu ecològic, són necessaris quatre anys; el primer, l’anomenem any zero, no compta i només serveix per començar a desintoxicar la terra. Després vénen tres anys més de reconversió, i a la quarta collita ja pots posar als teus productes el segell eco”, subratlla l’Albert fill.

Una altra visió

El jove exposa que, si bé ara tenen una sèrie de productes prohibits, en disposen d’altres. Al capdavall, es tracta només de canviar la visió sobre com treballar la terra. “Un pagès convencional té un problema i el soluciona recorrent a la química. Jo m’avanço al problema o aprenc a conviure amb ell”, comenta l’Albert. I afegeix: “Per tot això, en el cultiu ecològic m’agrada dir que no tenim plagues, sinó hostes. Quan t’has d’avançar als problemes, et tornes molt observador i treballes la terra d’una manera totalment diferent. Per exemple, no tenim la terra mai nua, sempre hi deixem una coberta vegetal perquè hi pugui viure fauna auxiliar que, al final, són depredadors dels hostes que no ens interessen”. L’agricultor també detalla que, a la finca, potencien la biodiversitat de plantes en flor i de marges arbustius per acollir aquests petits aliats.

El pare dóna suport a les directrius del fill: “Aprovo tot el que fem ara perquè, a la meva època, vam fer animalades molt grosses amb els químics. Als anys 60 i 70, per combatre malalties com el pugó teníem dues opcions: o el matàvem amb les mans o utilitzàvem uns productes que ara no podrien ser al mercat. A més, sulfatàvem sense cap tipus de protecció… Fèiem autèntiques bestialitats”.

Per tot plegat, pare i fill es van engrescar amb el tema ecològic, i després de passar pel període de reconversió han aconseguit una finca que funciona a ple rendiment. Pel que fa a les collites, ja han passat els temps en què els fruits ecològics tenien pitjor aspecte que els cultivats amb mètodes químics. Pare i fill asseguren que no hi ha diferències ni visuals ni de gust: ara bé, el que ells ofereixen són productes sense residus químics.

Siguin o no ecològiques, les rutines de la pagesia resulten molt dures i no perdonen dies de festa. Malgrat tot, les condicions de vida del pagès han millorat. Les jornades comencen a trenc d’alba: a l’estiu es lleven a les cinc per passar menys calor i, a l’hivern, a les sis. Als matins treballen al camp i, a les tardes, trien la fruita i l’envasen al magatzem.

Millors condicions de vida

Els horaris d’un pagès els marquen les hores de llum i la meteorologia, però per a l’Albert fill això no representa cap inconvenient: “Treballar de dilluns a diumenge, només ho fem al pic de la campanya de collita. La resta de l’any, els dissabtes a la tarda i els diumenges els tinc lliures, que tinc dona i dos fills!” L’Albert Presas fill viu a Castellbisbal amb la seva família i cada matí passa a buscar el seu pare per anar al camp. “Fins fa quatre anys amb prou feines aconseguia seguir-lo. El camp és realment la seva vida”.

Les coses funcionen a cals Presas perquè controlen tot el procés, la producció i la comercialització. Fins a la reconversió ecològica venien els seus productes a grans mercats tradicionals com ara Mercabarna, però els nous productes requereixen una comercialització en canals ecològics especialitzats.

Així mateix, els Presas van fundar la plataforma Can Perol amb sis famílies més, i la iniciativa ha quallat. Ofereixen cistells a domicili i serveixen a cooperatives de consumidors i a botigues especialitzades en productes ecològics. “S’ha de treballar molt, perquè dos i dos no solen ser quatre, al camp. Però sí, ens va prou bé”.

Malgrat l’optimisme, l’Albert fill assegura que no s’ha d’abaixar la guàrdia: “No et pots adormir, cal anar introduint canvis, estar al dia, reciclar-se. El meu pare sempre diu que a casa no t’hi portaran mai res”, argumenta. La màxima del pare, ell se la pren molt seriosament. A més d’apuntar-se a tots els cursos i seminaris de formació del seu sector, ja està rumiant nous canvis per a la finca. I, pel que fa als “hostes” que de tant en tant visiten els seus arbres, no s’inquieta gaire perquè ha après a combatre’ls sense productes químics. I, en aquesta batalla, assegura que la mateixa natura és la seva millor aliada.

Veganisme, una tendència ascendent

En matèria d’alimentació, el veganisme, un concepte que va néixer a l’Anglaterra del 1944, és una tendència que cotitza a l’alça. Més estricta que el vegetarianisme, aquesta dieta, al marge d’excloure la carn o el peix, també elimina el consum de tots els productes que provinguin d’un animal, com ara la llet, el formatge, els ous i fins i tot la mel. Un plantejament que alguns podrien arribar a considerar massa purista però que cada cop compta amb més adeptes arreu del món, especialment entre els personatges populars. Així, a la nòmina del veganisme, hi figuren noms tan coneguts com ara Paul McCartney o Bill Clinton.

Dins de la filosofia vegana, renunciar al consum d’aliments d’origen animal no només persegueix un objectiu de salut: també pretén contribuir a disminuir l’impacte que el bestiar té en l’ecosistema. La FAO calcula que la ramaderia és responsable de gairebé dos terços dels gasos d’efecte hivernacle agrícoles (GEI) i del 78% de les emissions de metà agrícola. El veganisme, però, no està exempt de polèmica: el 10 d’agost la diputada italiana Elvira Savino va presentar un projecte de llei per sancionar, fins i tot amb presó, els pares que fessin seguir als seus fills les estrictes dietes veganes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *